Senyal de tràfic aèrea

Com és sabut cada cop més hi han accidents aèris en el moment d'aterrar degut a les llums que confonen als pilots.


Per poder-ho sol.lucionar, s'han afetgit encara més llums, però aquestes t'indiquen,

Festa en un vago de metro

Entre dues estacions de Madrid, aquesta banda monta el que representaria un concert.

De puta mare !!!

Com funciona una màquina de cosir

• 
  
  La tela té dos fils que la travessen. Un fil corre a través de l'agulla des de la bobina i l'altre ve des del carretel. L'agulla baixa i travessa la tela, arrossegant el fil am ella.


• 
  
  L'agulla comença a elevar-se i forma un llaç de fil en el revers de la tela. A mesura que la caixa d'enganxament s'aproxima, gira el ganxo, atrapant el llaç del fil.


• 
  
  L'agulla s'aixeca sobre la tela. A mesura que la caixa d'enganxament continua girant, la mateixa arrossega el llaç del fil.


• 
  
  L'agulla està encara sobre la tela. La caixa d'enganxament finalitza d'arrossegar el llaç sobre el carretel.


• 
  
  El fil de l'agulla és tensionat per una palanca en el sentit de desplaçament. Aquesta acció tira del llaç per treure l'enganxament i es completa així la puntada. La puntada està així llista per ser repetida.

O sigui, com l'exemple anterior.

Foto de Cindy Crawford nua als 43 anys

En la revista Allure, Cindy apareix totalment nua i coberta amb crema per amagar les seves zones íntimes.

“Crec que llueixo bé per tenir-ne 43, però no estic com quan tenia 23”, i confesa que el seu cos dista de ser perfecte i asegura que la premsa l'acusa de tenir celulitis: “La tinc, mai he dit que no. Vaig tenir dos fills, tinc 43 i així que deixeu-me en pau”.

Avui, Dia Internacional d'AVUI

Avui és el Dia Internacional d'AVUI i us podeu posar la músiqueta dels Indis Tabajaras.

Perquè ja començo a estar cansat de que tots els dies, per sistema, tinguin que ser el Dia Mundial d'alguna cosa, o el Dia Internacional contra quelcom, o el Dia que fa tans d'anys que va passar el que va passar, o el Dia que es conmemora la mort o el neixement de no sé quí, o el Dia que es recorda una feta històrica, o el Dia de que se jo...

Per això i perquè em dona la gana, i perquè avui he decidit canviar la plantilla del meu bloc (els seus colors em cansaven només mirar-la), doncs avui tinc ganes de celebrar el Dia Internacional d'AVUI.

Radical el canvi, oi?

Seguint amb el tema de la diada, ho faig perquè si, perquè m'apeteix escriure que avui celebro el Dia Internacional d'AVUI encara que no ho sigui però poder algú agafi la idea i a partir d'avui tothom celebri el 25 de Març de cada any el Dia Internacional d'AVUI.

Perquè si, perquè vull, per collons, ...

I ara vaig cap a la nevera a veure que trobo per fer un xeflis i celebrar aquesta diada.

Venda d'entrades "'U2 360°" a Barcelona

Els fans de U2 han fet cues de més de 300 metres, alguns durant tota la nit, per aconseguir entrades per al pròxim concert, el 30 de juny, de U2 a Barcelona.

Aquest serà el primer concert de la gira mundial 'U2 360 °' i suposarà el retorn als escenaris de l'aclamat grup liderat per Bono després de quatre anys.

Els afortunats que les han pogut adquirir a partir de les 10 AM. d'avui a les taquilles de la FNAC-Triangle, a la plaça de Catalunya, seran dels pocs privilegiats que els veuran des de pista.

Una altra opció era comprar-les a través de la xarxa TickTackTicket, per la web a 'ticketmaster.es' i a través del telèfon 902 15 00 25.

Cadascú podia comprar un màxim de sis entrades, amb un preu que oscil.la entre els 30 i els 150 euros.

Menciono el verb en passat perquè sembla que gairebé estan exhaurides o el sistema col lapsat, i els "revendre" poden fer el seu JUNY.

Al meu parer, crec que faran un segon concert, ja que el proper és a Milà i aquí hi ha dos concerts i seran 7 dies després. I després de Milà, en 4 dies n'hi hauran "DOS" més a París. Per tant entre Barcelona i Milà hi ha temps més que suficient per al segon.

Dues imatges del Golden Gate

Aquesta segona foto, qui penseu que la va fer ?

Urruti, t'estimo !!!

A dia d'avui, es compleixen 24 anys de la consecució matemàtica del títol de lliga de la temporada 1984-85 després de la victòria de l'equip blaugrana davant el Valladolid per 1 a 2, gràcies al penal aturat per Urruti.

Aquell 24 de març de 1985 no només va passar a la història del barcelonisme per la conquesta del títol de lliga, sinó pel penal parat per Urruti en els instants finals del partit. El famosos crit espontani d'"Urruti, t'estimo!" del periodista Joaquim Maria Puyal a El Nuevo Zorrilla, després del penal aturat pel porter basc, segueix en la memòria dels seguidors blaugrana des d'aleshores.

Malgrat que aquell any havia de ser una temporada de transició després de la marxa de l'entrenador, César Luis Menotti, i de l'estrella de l'equip, Diego Armando Maradona, l'equip blaugrana, dirigit des de la banqueta pel jove tècnic anglès Terry Venables i amb el davanter escocès Steve Archibald com principal reforç, va ser el clar dominador del campionat. Bona prova d'això és que des del primer partit de Lliga, quan va guanyar 0-3 al Bernabéu, el Barça va ocupar el liderat fins al final.

Era la jornada 30 del campionat i l'equip de Venables va saltar al terreny de joc amb la intenció d'aconseguir per fi el títol. Un gol de Clos en el minut 9 avançava el Barça en el marcador. No obstant això, en el minut 12, el conjunt local va igualar el partit mitjançant un gol de 'Mágico' González. A la segona meitat, els blaugrana van posar setge a la porteria de Fenoy per aconseguir en el minut 64, gràcies a un gran cop de cap d'Alexanco, el gol que al final seria decisiu.

El partit estava pràcticament acabat quan una polèmica decisió del col·legiat Victoriano Sánchez Arminio, que va assenyalar una infracció inexistent de Julio Alberto sobre Víctor, a dos minuts del final del partit, va fer témer per la victòria. Va ser llavors quan va sorgir la figura d'Urruti. El porter basc, amb una gran estirada, va detenir en dos temps el llançament de 'Mágico' González.

Urruti es va posar dempeus, abraçat a la pilota, i va fer la famosa butifarra a l'aire per la felicitat i la ràbia acumulada. Des d'aleshores tots els barcelonistes recorden amb emoció aquell històric moment i el crit de Puyal: "Urruti, t'estimo!".L'eufòria va esclatar a peu de gespa i entre els milers d'aficionats blaugrana desplaçats al Nuevo Zorrilla, ja que aquella victòria li donava al club el primer títol de lliga en 11 anys, el segon en 25 anys i el primer de l'era Núñez.

Contra els terroristes, assessins, violadors i maltractadors

Estic fart d'aixecar-me cada dia i llegir a la premsa notícies de morts produïdes per coses alienes a l'afectat.

Per això he trobat aquesta pistola ideal pels malparits que fan aquestes bestialitats. Crec que els hi funcionaria d'allò més bé.

Salvat un nen per un bomber tailandès disfressat de Spiderman

Ahir dilluns, un bomber tailandès es va disfressar de Spiderman per aconseguir que un nen autista de 8 anys abandonés el balcó d'on semblava que volia saltar al buit.

El fet va passar en una escola especial de Bangkok, on un professor va veure que un dels alumnes havia sortit per la finestra del tercer pis i no feia cas dels avisos que sortís d'allà.

La seva mare va dir a la policia que el nen era un gran aficionat als superherois i poc després un dels bombers va aparèixer disfressat del popular home aranya en un desesperat intent de salvar el nen.

Llavors el nen es va llançar als seus braços així que el va veure.

El comandament policial va explicar que el bomber guardava a la seva taquilla una disfressa de Spiderman que feia servir habitualment per amenitzar els entrenaments antiincendis.

Font: 20 minutos

Creat el teu ninot que parla

Podeu provar el que he creat jo fent clic a la tecla PLAY.

És un generador amb diferents personatjes a escollir, complements (cabell, roba, llavis, joies, bigoti, ulleres), paisatjes, idiomes, veu d'home o dona o la vostra, etcètera.

Possibilitat de poder enviar-ho per correu, mòvil o posar-ho en web com jo

L'enllaç és VOKI

Bob Dylan amb cinta de caset

Iri5 és una espècie d'artista retro, especialitzat en creacions que utilitzen aquestes “extranyes” cosas del pasat: llibres, revistes, tarjetes de crèdit i… cintes de caset.

La sèrie d'artistes recreats amb les cintes s'anomena Ghost in the Machine, lo que ens dona una pista de les seves referèncias musicals. Gent com Jimmy Hendrix, Jim Morrison, Bob Dylan o Marilyn Monroe (ella, feta a partir d'un rotllo de pel.lícula).

Font: Ghost in the Machine Series: Bob Dylan, cassette on canvas, 2009

Un curt de Mel Films (que no soc jo)

Guanyador del concurs de curts: Winner of short film competition: "Correcurts 2006" de Cassà de la Selva.(Curt de 2 minuts realitzat en 24. L'objecte que habia de surtir en el curt era el comandament a distancia.)

Unes pipes molt curioses

La web més petita del món

S'anomena Guimp, i en els seus 20 x 20 píxels de tamany es pot trobar un món destinat a l'entreteniment.

Per començar podem escollir entre visitar el lloc en versió flash o html.

Un cop dintre, podem disfrutar dels jocs més petits que mai haguessim imaginat, veure les notícies del dia, utilitzar un petit cercador o visitar els links que ens proposen, signar el llibre de visites, etcètera.

AQUÍ

Ai, ai, aiiii ...

Tinc tanta gana que en menjaria ...

Estalviar energia amb Blackle

Blackle és una versió personalitzada del motor de cerca Google.

El principi de Blackle és el fet que la visualització de diferents colors consumeix diferents quantitats d'energia en els monitors d'ordinador de tipus CRT (encara que no és així per a monitors LCD.

Els creadors de Blackle citen al Departament d'Energia dels EUA en la seva pàgina d'informació Energy Star que argumenta que un monitor operant en blanc usa 74 W, mentre el mateix monitor en negre utilitza 59 W.

Citen un estudi de 2002 de Roberson, qui va provar una varietat de monitors, trobant que amb pantalles en negre es consumia menys energia que amb la pantalla comú en blanc.

Els creadors de Blackle diuen que la idea del lloc va sorgir d'un bloc, on s'estimava que un Google "en negre" podria estalviar 750 MWh / any.

A la pàgina d'inici de Blackle, els seus creadors proveeixen d'un comptador del nombre de watts hora que fan estalviar als seus usuaris de Blackle.

El coixí del teu noi

Demà vaig a Madrid a fer un "brunch"

El Eurostars Madrid Tower Hotel, situat en una de les quatre torres del passeig de la Castellana, celebrarà demà el Dia del Pare amb el brunch-dinar 'Pare, ets el més gran', on els comensals podran gaudir d'un menú especial en el restaurant diürn de l'hotel, situat a més de 120 metres d'alçada.

Segons va informar aquest hotel, aquest brunch inclou una selecció d'amanides, garrí cruixent amb reducció de vi de Màlaga, caldereta de peix en el seu suc al safrà o terrina de patata gratinada amb formatge fumat, a més d'una selecció de pastissos i formatges nacionals.

A més, per als més petits s'ha preparat una oferta a base de Rigattoni Bolognese, Cordon Bleu amb patates palla i assortit de gelats. El preu del menú és de 49,50 euros per als adults, i de 25 euros per als més petits.

Jo, de gran, vull ser coolhunter

Un coolhunter es dedica a identificar estils punters i minoritaris, i a vendre el seu talent convencent a empreses que aquests estils elitistes són potencials modes massives.

Gràcies a un recent article a La Vanguardia sobre aquesta professió en augment he reflexionat sobre el tema i he descobert la paradoxa del coolhunter: com més triomfa a apropar el "darrer" al corrent, més evasiu es torna el nou i més necessaris es tornen per tant els seus serveis per identificar cada vegada més les escasses tendències punteres.

Suposo que aquest cercle viciós d'auto-perpètuament professional és el que fa que la demanda de coolhunters es mantingui en alça.

A l'altra banda del tracte, per descomptat, cal una empresa que converteixi el palpit del trendspotter en realitat, que masifiqui allò especial ...

Ja he après que hi ha diverses categories de coolhunters, amb diferents nivells de compromís i experiència: estan els gurus que cobren enormes quantitats de diners per informes que venen a grans multinacionals - i no es limiten a influenciar empreses només de moda, sinó de múltiples sectors de consum: automoció, decoració, alimentació etc. - Els que observen a peu de carrer i cobren en xecs-regal per informar sobre les seves sensacions, els que viatgen constantment a capitals de l'avantguardisme en recerca de l'última streetwear, els que es mouen en exclusiva a un determinat ambient (per exemple, en el món del hip-hop, entre les famoses Shibuya-girls a Tòquio, etc.)

En tot cas, el que he descobert és que per ser un coolhunter d'èxit no n'hi ha prou amb tenir intuïció, ser creatiu o tenir estil propi. Els consultors reeixits són multidisciplinars i no només tenen visió i s'alimenten de múltiples estímuls a nivell internacional, sinó que dominen conceptes d'història de l'art, comunicació, psicologia, escenografia, sociologia, màrqueting i disseny gràfic i industrial.

A nivell europeu el nom de referència en això del coolhunting professional és Nelly Rodi, fundadora de la consultora del seu mateix nom que ofereix serveis d'assessorament creatiu a empreses com L'Oreal des de 1985.

Compta amb 30 professionals multidisciplinaris exclusius i multitud de col laboradors freelancers que interactuen creativament i viatgen constantment per tot el món per a imaginar i anticipar-se a les marques, conceptes, estils de vida i maneres de màrqueting i distribució del futur.

I a nivell espanyol, fa poc més d'un any Daniel Còrdova va crear a Barcelona la consultoria The Hunter, amb 12 professionals locals més 8 corresponsals pel món: a Madrid, Bilbao, València-Palma, Londres, París-Berlín, Nova York - Las Vegas i Tòquio.

I com no, per satisfer la creixent demanda d'aquests professionals, ja existeixen postgraus a coolhunting. No hi ha excuses per no accedir a aquesta professió, fins i tot es pot fer per la tradicionalment "uncool" via acadèmica ...

Voleu fer rots?

El rot és l'alliberament de gas del tracte digestiu (principalment l'esòfag i estómac), a través de la boca. Sovint és acompanyat d'un so característic. Es produeix quan una bombolla d'aire queda en l'estómac, això és molt comú quan els nadons se'ls comença a donar de menjar. Per això, quan algú pren alguna beguda gasificada acumula massa aire i ha d'expulsar-lo pel tracte digestiu.

En el món occidental, el rot audible es considera descortès, generalment tant com les flatulències. Alguna gent cobrirà la boca amb la seva mà de la mateixa manera que en un badall.

Tanmateix, el rot es veu graciós entre nens joves i alguns adults. Sovint, els nens fan rots competint per determinar qui pot produir el rot més sorollós, eructar paraules, cançons, i fins i tot l'alfabet.

La profunditat i la intensitat d'un rot és indicatiu de la masculinitat per a alguns homes en moltes societats.

Tot el contrari succeeix en els països d'origen àrab, en els quals el rot després de dinar significa plena sacietat per part del comensal. Un cop havent eructar el comensal, li respondran d'igual manera el cuiner o amfitrió de la taula.

En la cultura asiàtica el rot és considerat com una burla als ancestres, ja que es pensa que els parents propers viuen a l'interior del cos.

Els nadons estan particularment subjectes a l'acumulació del gas a l'estómac mentre s'alimenten. Aquest pot causar molèsties considerables al nen a menys que roti. Llavors se li dona uns copets a l'espatlla per provocar-li el rot i aixi poden dormir amb tranquilitat.

És possible induir voluntàriament el rot empassant aire i després amb manipulació a la zona vocal produir un discurs. Això és emprat sovint pels nens com un mitjà d'entreteniment o competició; també pot actuar com a forma alternativa de vocalització per a la gent que ha experimentat una laringotomía, substituint la fonació de la laringe pel rot. Això es coneix com a discurs de l'esòfag.

El bloc de Gemma Mengual

La campiona de natació sincronitzada Gemma Mengual ha estrenat un bloc http://www.elblogdegemmamengual.com/ en què a partir d'ara explicarà les seves experiències i anècdotes de viatges des d'una perspectiva íntima.

Postals aèries de llocs visitats per Mengual al llarg de la seva dilatada carrera esportiva encapçalen els diferents comentaris en què la nedadora explica, armada amb el seu ordinador portàtil Sony Vaio sèrie P, experiències, i anècdotes viscudes en primera persona, com per exemple el seu viatge a Gàmbia.

“A priori, i ja que veníem a competir, el nostre pla d'estada a Gàmbia havia de ser el següent: aeroport-hotel-piscina-hotel-piscina-aeroport. Res de visites ni aventures. Però el descobriment del tiep-bou-diene que la federació gambiana de natació ens va oferir durant el sopar de benvinguda a l'hotel on ens allotjàvem ho va canviar tot. (...) Provar aquest plat típic de Gàmbia, compost d'arròs, peix, salsa de tomàquet i verdures, a més de delectar el meu estómac, em va fer recordar una antiga promesa que li vaig fer al propietari d'un restaurant de Barcelona d'origen senegalès. Aquesta era l'ocasió perfecta per fer honor a la paraula donada, vaig pensar."

El bloc estarà obert als comentaris dels visitants i inclou un concurs setmanal per identificar una ciutat. El premi serà un ordinador portàtil igual al de la campiona, un Sony Vaio sèrie P.

Així mateix, el periodista Joan Vehils, en qualitat d'especialista de l'esport i com a viatger que és, no només comentarà les actualitzacions que faci la Gemma, sinó també aportarà posts sobre les seves vivències.

Dibuix urbà 3D d'Edgar Müller

Edgar Müller és el responsable de moltes ilusions óptiques pintades en carrers, com aquesta feta l'any 2008 i que simula un barranc de gel.

Va trigar 5 dies en fer-la acompanyat de uns 5 col.laboradors.

A continuació, un video on es mostra tota la feina.

Yaoni Sánchez: Generación Y

Yoani Sánchez escriu el seu blog des de Cuba, que a causa del règim castrista sofreix una censura total: d'una banda no existeix la més mínima noció de neutralitat de la xarxa bloquejant una gran quantitat de llocs web, incloent el d'ella pel que buscar informació li resulta complicat, i que d'altra banda, la connexió a internet és extremadament cara, pel qual cal, aprofitar cada segon.

En una entrevista telefònica feta per tres bloggers brasilers, li van preguntar com era el procés de publicació del seu blog, al qual ella va respongué i que es resumeix en aquests quatre apartats:

-Escriu els texts, totalment sense connexió, des de casa seva o d'algun lloc on no el mesurin el temps per utilitzar un ordinador.

-No pot veure el seu blog de forma "normal", sinó que utilitzant proxys anònims. Ja dins, pot revisar l'activitat en el blog, però no pot tenir accés a l'area d'administració.

-Per la qual cosa ha d'enviar els seus posts a amics que s'encarreguen de publicar els texts.

-Els seus amics li escriuen emails amb les reaccions a les seves anotacions, també per email.

L'esforç és gran i la metodologia és bastant truculent a falta de garanties de llibertat d'expressió per part de Cuba.

Encara així, Yoani s'està convertint en una de les bloggers més rellevants de l'actualitat. Cada post escrit supera els dos mil comentaris i en alguns casos en té més de tres mil.

Alguns premis són l'"Ortega i Gasset 2008" que atorga el diari espanyol El País, el "The Bobs 2008" al Millor Webolg Internacional atorgat per la cadena de televisió alemanya Deutsche Welle, i actualment apareix en la llista dels "millors 25 blogs de 2009" redactada per la revista Time i la cadena de notícies CNN.

Arribarà el dia en què Yoani pugui escriure sense problemes i navegar lliurement per internet?

El seu blog "Generació Y" ho descriu com a un Blog inspirat en gent com ella, amb noms que comencen o en contenen una i grega." Nascuts a la Cuba dels anys 70 segons i els 80 segons, marcats per les escoles al camp, els ninotets russos, les sortides il·legals i la frustració. Així que convida especialment a Yanisleidi, Yoandri, Yusimí, Yuniesky i altres que arrosseguen seus " i gregues" a les quals la llegeixin i l'escriguin.

Així vàrem començar fa un milió d'anys

Eduard Punset reflexiona sobre l'origen del llenguatge a l'espera de un avió a l'aeroport de Ginebra.

La batalla de la memòria

Una lectura en clau ebrenca sobre la Guerra Civil espanyola que ens diu molt sobre la universalitat de la violència.

La Batalla de la Memòria és alhora la història dels nostres avis, soldats de la Guerra Civil Espanyola i la de les avies mares que foren refugiades, però també és la història de totes les generacions que han nascut més tard i que, fins fa ben poc, no han pogut parlar en llibertat ni d'aquest conflicte ni de les seves repercussions.

Aquesta no és només la història d'una batalla, aquesta és la història tant dels que estigueren al front de l'Ebre, com dels homes i dones que patiren la devastació de la guerra des de la reraguarda, però sobretot és la història dels silencis que vingueren després de la Guerra Civil.

La repercusió de l'Alçament Franquista, la Batalla de l'Ebre, la Dictadura i una Transició mal resolta, han deixat ferides molt profundes, que en el cas de les Terres de l'Ebre, encara perduren tant en els records de vida dels seus protagonistes, com en l'empobriment i la immigració a la que es veuen abocats els seus habitants en l'actualitat.

Per veure'l sencer, cliqueu aquí (durada de 01:03:37)

La fotografia més llarga del món

Existeix una imatge com la fotografia més llarga del món. Medeix 100 metres de llarg (100 x 78 cm).

En ella hi han 178 persones i fou feta durant el transcurs de 20 dies a partir del mateix lloc en un pont del ferrocarril en Warschauer Strasse ( Berlín) l'estiu de 2007, més 17 mesos de montaje. Tan sols algunes de las persones semblen saber que els hi feien la foto.

El seu creador es Simon Høgsberg. (on està aquesta "ø" en el teclat???) i es titula 'We´ll all gonna die - 100 metres de existence".

Quina hora és?

Jo era a Brussel.les

Uns amics que s'estaven a casa i jo sortirem al carrer amb direcció a la Gare du Nord a les deu en punt del matí.

No havíem fet ni cent metres quan veiérem la primera estelada. I després una altra. I més enllà una altra. Enfilàrem Boulevard Anspach primer i Emile Jacqmain després fins a la cruïlla amb Boulevard d'Anvers on ens creuarem amb els primers autobusos plens de catalans. En arribar a la Gare du Nord, a dos quarts d'onze, no eren molts encara, però la gent anava fent cap. I no només catalans! També se'ns van ajuntar bascos, flamencs i venecians entre d'altres. Fins i tot la meteorologia, sempre tan adversa a Brussel·les, havia decidit posar-se del nostre costat i el sol començava a treure el nas.

Quan finalment es va donar el tret de sortida a la manifestació ja no s'hi cabia. Érem molts. Quants? Impossible de dir i aquest serà el cavall de batalla d'uns i altres ara que tot s'ha acabat. Siguem honests: a les manifestacions no s'agafa tiquet com a la peixateria així que ningú no ho pot dir del cert. Però érem molts.

I no es tractava de gent que havia agafat el metro durant vint minuts per anar fins a la Plaça Sant Jaume o fins a la Delegació del Govern. No. Era gent que havia agafat les maletes, els nens, els avis i el gos, havien pujat a l'avió a les sis del matí o havien passat la nit a l'autobús o a la furgoneta per ésser aquí, a Brussel·les, de bon matí i manifestar-se per allò que creuen. Per cada un que hi era és ben segur que n'hi ha almenys un altre que hauria volgut ésser-hi i no ha pogut. Així que, si més no moralment, érem molts més de deu mil.

Caminarem, pacíficament i civilitzada (com no pot ésser d'una altra manera), durant prop de dues hores, contents de tenir una ocasió per cridar ben fort i sense complexos el que sentim i el que volem. Des de les balconades la gent ens saludava i ens animava, i els nens ens ensenyaven amb orgull les seves samarretes del Barça. Ni tan sols la provocació gratuïta i innecessària d'un "senyor" que va penjar una bandera espanyola de la seva finestra va aconseguir espatllar-nos la festa. Però, em pregunto, de veritat li calia fer-ho?

Un cop tot va haver acabat, tots tornàrem a casa o als hotels amb la sensació de la feina ben feta. Teníem un projecte i l'havíem portat a bon port: podíem estar satisfets. Durant tota la tarda i bona part del diumenge, passejant per Brussel·les, encara es veien estelades per aquí i per allà i cada una d'elles ens provocava un somriure: aquests són dels nostres!

Avui és dilluns, sóc a la feina i, de tant en tant, faig un cop d'ull als diaris digitals esperant reaccions.

No comentaris de la gent (que n'hi ha hagut molts i variats), sinó reaccions a nivell polític. Estic esperant en va?

No puc creure que el menyspreu i la manca de respecte que quotidianament ens mostren gent com José Montilla, Mariano Rajoy o José Luis Rodríguez Zapatero arribi fins a l'extrem de ni tan sols prendre nota del que ha passat. I on són les valoracions d'Artur Mas, Josep Lluís Carod-Rovira, Josep Antoni Duran i Lleida o Joan Puigcercós? Senyors, se'ls hauria de caure la cara de vergonya!

L'anomenada "societat civil", és a dir, la gent, ha hagut d'arromangar-se i posar-se a fer el que vostès haurien de fer i no fan. Mobilitzar a la gent en favor de la independència de Catalunya hauria d'esser la principal tasca dels dirigents de CDC, UDC i ERC i, no només no ho fan, sinó que a més quan ens hi posem els altres ni tan sols no ens donen un suport obert, decidit i sense fissures.

Val més que prenguin bona nota del que ha passat aquest cap de setmana a Brussel·les o, ben aviat, la gent se n'adonarà que s'espavilen millor sense vostès, I aleshores, què?

Font: La Vanguardia

veig el Barça per la tele i l'escolto per la ràdio en català !!!

http://www.facebook.com/event.php?eid=84491214936#/group.php?gid=44952444686

Per què els homes mai estan deprimits ?

La veritat és que hi ha molta raó en això...

• Conserven el seu cognom.
• El garatge és tot seu.
• La preparació del casament es fa tot sola.
• La xocolata és quelcom que es menja, simplement.
• Mai et quedes embaraçat.
• Els mecànics et conten la veritat.
• El món és el teu orinal.
• Mai has de conduir fins la propera betzinera perquè en aquesta ja hi han es lavabos bruts.
• Mateix treball, major salari.
• Les arrugues afetgeixen caràcter.
• La gent mai et mira els pits quan parles amb ella.
• Les sabates noves no et fan mal ni et destrocen els peus.
• Les converses telefòniques duran 30 segons.
• Unes vacances de 5 dies necesiten només una maleta.
• Pot obrir tots els teus pots.
• La teva roba interior et costa 8,90 €, en pack de tres.
• Tres parells de sabates son més que suficients.
• Ets incapaç de veure arrugues al teu tratje.
• Tot en la teva cara te el seu color original.
• El mateix pentinat et dura anys, poder décades.
• Sólsament te'ns que afeitar-te la cara.
• Pots jugar amb juguets tota la teva vida.
• Una cartera i un parell de sabates - un color per a totes les estacions.
• Pots portar pantalons curts independentment de com tinguis les cames.
• Pots "fer-te" les ungles amb una navalla de butxaca.
• Pots escollir si vols deixar-te bigoti.
• Pots comprar regals de Nadal per a 24 parents, el 24 de desembre en 24 minuts.

No m'extranya que els homes siguin més feliços !!!!

Font: Aquí

Il polpo innamorato

Bonica publicitat

Curiosa publicitat d'una marca de tint pels cabells. Depenent del dia, es mostra una noia rossa o pelroja.

8 de març: Dia Internacional de la Dona Treballadora

El 7 de març, l'estelada al balcó

El comandament a distància per la güela

Només cal modificar l'idioma, i ni això.

És més fàcil fer-ho amb rotuladors de colors que es veu més clar, i la güela ja no tindrà més problemes.

El Pulmó del Món

Encara que l'Amazonia l'hem coneguda com "el pulmó del món", la cosa està bastant crua si es continua amb la tala d'arbres indiscridinadament.

Le Nacions Unides ja fa temps que van arribar a la concusió de que pot arribar a augmentar la temperatua de la Terra en 6 graus, es derreterien els casquets polars i pujaria els nivell dels mars avançant així a les poblacions costeres.

Sense anar més lluny, el riu Macajai, amb els incendis i sequies, es va reduir a la mitat. Aquesta és la única linea de defensa que separa als indis Yanomani del desastre. Ells, com també els wapixana, els macuxi i els yanomi, sín tribus de l'Edat de Pedra i drant segles han viscut totalment aillats en la selva.

No saben escriure i compten fins a dos, i continuen visquen de la caça i la pesca utilitzant llances i fletxes.

Se suposa que hi han moltes més tribus que mai han estat vistos per "l'home civilitzat", i de continuar així, tant ells com la resta de la humanitat no tindrà temps per contar-ho.

Escriure amb aigua

Mitjançant centenars de petits surtidors d'aigua, i amb una absoluta presició en l'apertura i tancament dels mateixos, és poden aconseguir coses meravelloses.

Com és clar, ho tenien que fer els japonesos, i el resultat... una passada!