Desde petit sempre he tingut un gran sonmi, un sentiment especial i que al llarg del temps no he aconseguit treure de damunt.
Jo vull ser una armònica. Sí, i aixo des de petit; vull que la gent me bufe pel cul i jo poder fer boniques melodies per la boca. Cançons de sempre, noves o de qualsevol epoca.
Si no puc ser armònica, seria gaita i poder fer melodies amb les meves característiques ventositats. Lindeses que són poca cosa al saber que en si lo que soc és una trompeta, ja que totes les amants que he tingut han estat obstinades en bufar pel pitorro, i encara que la majoria dels meus concerts han estat esgarrifossos, he decidit que lo que em fa mes goig és que la gent me bufe el cul, mentres jo, em petó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada