divendres, 30 de gener del 2009

Una adolescent nord-americana envia 14.528 missatges amb el seu mòbil en un sol mes

"Les 440 pàgines de factura semblaven una broma, però no ho eren. Els pares d'una adolescent californiana de 13 anys no podien creure el que veien a l'obrir la factura del telèfon mòbil de la seva filla, en què es detallava que havia enviat 14.528 missatges de text en un sol mes.
En total, la factura superava els 2.000 dòlars (més de 1.500 euros).
El seu pare va córrer a fer comptes amb la calculadora per comprovar "si humanament era possible". Els seus càlculs el van portar a la conclusió que era possible, amb una mitjana de 484 missatges de text al dia o un cada dos minuts descomptant les hores de son.
Vist això, els seus pares han claudicat i han decidit fer-li un contracte d'enviament il·limitat de missatges per 30 dòlars, cosa que els sortirà molt més econòmic."
Aquesta noticia va ser publicada el passat dia 13 de gener al Diari Digital del Periódico, i ben bé no és gaire correcta en relació a l'article publicat al diari californià 'Orange County Register' (en anglès) d'on van obtenir la informació.
Allà explica ben clar que la família tenia contractada una tarifa plana d'enviament de sms, però de no tenir-la, la factura hagués pujat més de $2900, no $2000.
A més de la Reina, a la mateixa factura també consten els telèfons de les seves dues germanes, l'Hana i la Marina, i respecte el nombre de missatges són la suma dels tramesos i rebuts.
Cal que els responsables de donar una notícia l'expliquin amb cap i peus, no?
Enllaç notícia original:
http://www.ocregister.com/articles/text-phone-texting-2275269-bill-daughter

dimecres, 28 de gener del 2009

Malviviendo

I és que a aquestes altures crec que poques persones desconeixen aquest fenómen, però per si de cas aquí un avenç.

Un grup de joves que viuen a Sevilla han decidit trencar esquemes en la producció audiovisual, i encara que estem immersos en una forta crisi financera, ha creat una sèrie per ser distribuïda en Internet.

Els capítols s’estrenen normalment durant la darrera setmana de cada més, i fins ara ja s’han fet dos episodis: “Me llaman Negro” (1x01) i “La Cosecha” (1x02).

malviviendo

Una dada curiosa és que per fer el capítol pilot van utilitzar un pressupost de 40 euros.

Es tracta d’una sèrie transgressora, gamberra i que trenca motlles. Però sobretot està ben feta: hi ha bon ritme, bons diàlegs, un bon muntatge i els seus creadors han demostrat molt talent i una gran comicitat.

I com deia el Zurdo en la promo del proper (1x03), "N0 ES NI EL UNO, NI EL DOS, NI EL TRES, SINO EL TRES" i per fí ja tenim data pel aquest capítol

el 30 de gener de 2009

La web http://malviviendo.com/

diumenge, 25 de gener del 2009

Lletres via satèlit

Des d'un satèlit capturo les imatges d'edificis de la Terra per compondre el nom del meu bloc.
O sigui, que la lletra "M" és d'un edifici situat a prop del Camp de Golf de Maspalomas, a les Illes Canáries; o la "O" és un Estadi de Shanghai -Xina- molt prop del "Regal Shanghai East Asia Hotel".
L'aplicació s'anomena geoGreeting i la podeu trobar AQUÍ >>>.
Proveu i escriviu el que vulgueu.

Dites trobades pel món internàutic

  • Al cel hi ha estrelles, al mar aigua salada, i al cor dels catalans la senyera i l'estelada !!!
  • Es terra molt estimada per tots els seus habitants, 4 barres ens uneixen, i ens converteixen en catalans.
  • Ens podran dir pagesos, ens podran dir camperols, però no fills de puta perquè no som espanyols.
  • Molta gent diu que nosaltres som guerrepes i creguts, però no saben de nosaltres que també som collonuts.
  • D'una puta i un mongol va néixer el primer espanyol.
  • Defensar la terra no es cap delicte.
  • Si espanya fos un donut, Madrid seria inexistent i a la primera queixalada Catalunya independent !!!
  • Si mai et diuen espanyol posa't a riure, i crida ben fort visca terra lliure.
  • Si mai veus una terra tant bonica com la lluna, no ho dubtis: és Catalunya.
  • Viure a Catalunya i no saber català es com ser un puta i no saber cardar.
  • Si fos espanyol seria fill de puta, però com que sóc català sóc un fill de puta mare.
  • Espanya es un merda, el rei un feixista i jo un pobre independentista.
  • Independentisme vol dir que la gent s'adona de la humiliació que suposa que un país amb capacitat per autogovernar-se hagi de dimitir d'aquesta capacitat davant el poder d'una nació que se li declara superior (Joan Rendé)
  • No ploris per una terra que lluita, LLUITA per una terra que plora.

dimecres, 21 de gener del 2009

Google i el CO2

Segons el físic Alex Wissner-Gross de la Universitat de Harvard, fer dues recerques en Google generen l’equivalent en CO2 que una tetera amb aigua bullint (14g de CO2).

Google pel seu costat, no està d’acord amb aquestes xifres afirmant que de promig fer una recerca en el seu servei es demora 0.2 segons, cosa que equival a 0,0003 kWh d'energia. Això es tradueix en ran sols 0.2g de diòxid de carboni per recerca.

El gas és el resultat de la combussió en les plantes d’electricitat utilitzada pels terminals de computació i els grans centres de dades operades per Google en el món.

Font: Daily Telegraph

Investidura de Barack Hussein Obama: Discurs i 10 detalls per recordar.

En el moment del jurament d’Obama amb les “39 paraules” produït a les 18:05 hores, a Catalunya i per TV3 es va arribar a un 17,7% de quota de pantalla, i a Espanya en aquell moment 6,5 milions d’espectadors eren testimonis del jurament del nou president, equivalent a una quota de pantalla del 56,2%


A la mateixa hora que EEUU canviava de President, la Casa Blanca ho feia de lloc web.

I seguidament, 10 detalls per recordar l' investidura:

  1. La limusina anomenada bèstia desenvolupada per Cadillac.
  2. El vestit que portava la primera dama, Michelle Obama, de color daurat i amb jaqueta de la dissenyadora nascuda a Cuba Isabel Toledo.
  3. Tot Washington va viure l’obamanía des de primeres hores a qualsevol bar, gimnàs, carrer, antro i metro cridant la típica Yes We Cam !!! (si es pot).
  4. Una iaia de 68 anys va caure a les vies del metro a l’estació de Gallery Place, de la línea vermella i es va suspendre el servei. Està estable.
  5. Per altra banda, el Bye, bye Busch que s’escoltava en el vox populi, també va reflexar la fi i la marera en que una època s’acaba.
  6. Un barret va reviure totes les esperances dels afroamericans de l'època de Martín Luther King. En realitat no va ser el barret sinó qui el portava: la gran Aretha Franklin cantant My country is tis of thee.
  7. Després del barret era l’hora de les Bíblies i de la veritat. Obama va jurar el càrrec amb una de petita i color vermell, utilitzada pel mateix Abraham Lincoln.
  8. Un cop ja havia nou president, als EEUU no paraven de cridar i plorar, i a Kenia d’on era oriünd el pare de Barack Obama, els nens portaven el nom pintat a les seves galtes.
  9. L’ex vicepresident Dick Cheney va acabar el seu manament en cadira de rodes al fer-se mal a l’espatlla volen carregar caixes durant la seva mudança.

    Obama va seguir tota la tradició: anar a la capella, jurar amb la Bíblia en ma, donar un discurs emotiu... i no podia perdre's el dinar de protocol, on li van regalar un taçó de vidre amb l' imatge de la Casa Blanca.

  10. Com mana la costum, l’ex tenia que anar-se’n. George W. Bush, president durant vuit anys, va marxar amb un helicòpter oficial però no el de l’amo sinó en l’Executive One amb rumb a la Base Aérea d’Andrews.

divendres, 16 de gener del 2009

Llegendes Urbanes

  • El lladre que es va endur el dit:

En un transport públic, els passatgers s'adonen que un dels viatjers te una taca de sang a la butxaca que cada vegada es fa més gran i goteja. Tot i la seva resistència, a la fi li troben un dit tallat amb un anell.

  • Enterrat amb el mòbil:
Cada cop més s'avisa en alguns actes públics que desconnectin els mòbils.
En un cementeri i durant un enterrament, va sonar el mòbil i tothom va fer el gest com si fos el seu. El fet va ser que continuava sonant i van pensar que era del mort a punt d'enterrar, però en realitat provenia de l'interior d'un nínxol on feia un parell de dies s'havia enterrat a un executiu.
  • Missatge amb pintallavis:
Un adult coneix a una noia a un pub i poc després se l'emporta a un hotel on passen la nit. L'endemà, la noia ja no hi és. Entra al lavabo i es troba al mirall un escrit amb pintallavis que diu:
"Benvingut al món de la sida".
  • La iaia que va anar de vacances:
Una familia amb iaia inclosa van marxar de vacances a l'estranger. En acabar-les, la iaia va morir al lloc on hi eren, i com el cost de trasllat d'un cadàver de un pais a un altre és molt costos i hi ha molt de paperam, decideixen tornar a casa amb la iaia morta com si res.
L'anècdota és que en una àrea de servei els hi van robar la roulotte amb regal inclós.
  • Lladres agraïts:
Un senyor que quan va a buscar el cotxe per anar a treballar s'adona que li han robat. Fa la denúncia i al tornar a casa se'l troba davant amb dues entrades per un espectacle teatral que fan aquella mateixa nit.
El senyor les gaudeix i els lladres li buiden el pis.
  • Educar els nens de petits:
Un pare i el seu fill estan als bous per festes d'Ulldecona. El pare li diu al fill que està a sobre del carafal: -"Tirat, que t'agafo", cosa que fa però amb el fet de que el pare s'aparta dien-li:
-"Aixó per a que no et fiis ni de ton pare!!!".
  • Estufa abandonada:
Pels voltants d'un poble del Delta de l'Ebre, una dona va aturar el seu cotxe perquè va veure al voral de la carretera una espècie d'estufa. Sense pensar-s'ho més la va carregar al cotxe. Més endevant la va aturar la guardia civil per posar-li una multa per robatori ja que es tractava d'un nou model de radar per controlar la velocitat de vehicles.
  • L'elefant de Rioleón:
Una familia va anar a passar un diumenge a Rioleón Safari i encara que s'avisa de tenir les finestres tancades, un elefant va poder introduir la seva trompa a dintre i sacsejar el cotxe a tot drap. Un cop ja fora de perill i per alleujar l'ensurt, el senyor és va veure un parell de copes de conyac.
De tornada cap a casa van ser aturats per uns motoristes de la guardia civil, que atés l'estat del cotxe ple de bonys i mig destartalat, li van demanar explicacions. Al fer-ho no se'l van creure i per l'olor de l'alè el van multar per borratxo.
  • Estafa telefonica:
Si truquen dient que són de Telefónica i que marquis la tecla (*), un número concret i la tecla (#) per fer una comprovació de linea no ho facis perquè es tracta d'una estafa on set desvien trucades que no són teves a la teva linea amb el corresponent cost a la teva factura.
  • Un plat deliciós:
Un matrimoni va de viatje a un pais asiàtic en companyia del seu gos.
Un dia van a un restaurant i marquen un plat de la carta sense saber el que demanen.
Al cap d'una estona, voilà !!!. El goset a l'estil dels porquets segovians fets per Cándido, i al costat una bosseta amb el collar i la corretja.
  • La història del gat calent:
Aquesta va passar al poble on visc.
Una noia va sentir a la seva mare que deia que el gat de casa anava calent.
Quan va estar sola, va agafar el gat i el va posar al congelador.
En arribar la mare i trobar-se el gat congelat, no va tenir millor solució que posar-lo al microones per si encara era viu.
  • Premi per un quilo:
Tenia un amic que sempre estava demanan o agafan per qualsevol banda els envoltoris plastificats dels paquets de tabac ja que si arribaves a fer-ne un quilo no sé quin premi et donaven.
Anava boig per tots els racons recollin els ditxosos envoltoris.
  • Lligar a Berga:
També n’expliquen una d’un tio (no argentí ni italià) que es veu que va sortir per Berga un dissabte a la nit i va lligar.Està bé, però resulta poc creïble.
  • Trobat un submarinista calzinat:
En un poble de Zamora o d'un lloc així hi va haver un gran incendi en una zona molt boscosa i els bombers van trobar el cadàver d'un submarinista tot ben equipat amb bombones i tot totalment calzinat.
El curiós és que la platja més propera està a més de 200 quilómetres.
Expliquen que els submarinista estigués arran de la superficie del mar i l'hidroavió se'l tragués i llavors el llancés juntament amb l'aigua per apagar l'incendi.
  • Paul McCartney és mort:
Corre el rumor que Paul McCartney va tenir un accident de cotxe el 9 de novembre del 1966 i va morir cremat, decidint-lo substituir per un doble.
Hi han pistes en diversos llocs com per exemple en les portades dels següents discos:
- Help! : Paul és l'únic Beatle que porta una jaqueta de cremallera cordada. Qui no ha vist mai una peli americana on posen un cadàver dins d'una bossa i la tanquen amb cremallera?.
- Abbey Road : Tots quatre creuen un pas de zebra. Es veu que és una al·legoria d'una processó funerària on John Lennon és el mossèn perquè va de blanc i Paul és el cadàver doncs és l'únic que va descalç i amb els ulls clucs, amb el peu canviat i portan una cigarreta a la mà dreta quan era esquerrà.
- Sgt. Pepper's : En aquesta hi han nombroses pistes i moltes històries que mereixen un capítol apart. Només avançar que diuen que sembla un enterrament. Paul és l'únic que està de front, els altres estan en angle i sembla que el subjectin, a més té un instrument de color negre, i damunt del seu cap hi ha una mà oberta com si el beneïssin. Hi ha una nina amb un jersei que diu Welcome to the Rolling Stones.
  • Alguns que corren per Internet:
Correus que diuen que tanquen el messenger o que reenvis el correu per que no te'l tanquin.
I la de que no hi han avis xinesos, la de les hamburgueses del McDonals, si Bruce Lee és viu o mort, la de l'home a la Lluna, les de la Coca-Cola, els cocodrils a les cloaques de Nova York i tantes i tantes que no se com acabar.
Bé, amb un acudit;
- Quin va ser el darrer animal creat per Déu ?
- El dofí en castellà (el delFÍN).

dimarts, 13 de gener del 2009

26 anys per resoldre el cub de Rubik.

Després de 26 anys d'intentar-ho, un anglés de 45 anys ha pogut resoldre per fi el famós cub de Rubik que va comprar l'any 1983.
Graham Parker, que no te res a veure amb el músic britànic de mateix nom, va invertir més de 27 mil hores de la seva vida per aconseguir aquesta fita.



Casat i pare d'un fill d'edat inferior al cub, comentava que s'havia tornat mig boig intentan-ho i que s'havia perdut moltes coses de la vida i sofert moltes hores d'imsomni.
També havia tingut problemes d'espatlla i dels seus canells, però en el moment de fer l'últim gir i veure que coincidien tots els colors, no va poder fer altra cosa que plorar.

dissabte, 3 de gener del 2009

La xica d'en Mel

Recordem la música dels anys 80 contemplan un video prou original de "LOS FLECHAZOS"






dijous, 1 de gener del 2009

Efemèrides 29 de juny.

Aconteixements:

Neixements:

Morts:

Festes:
Santoral católic: Sant Pere i Sant Pau

San Pedro (Albacete), municipi de la provincia d'Albacete.
San Pedro y San Pablo (Burgos), provincia de Burgos.
San Pedro del Pinatar, municipi de la provincia de Murcia.
San Pedro de Gaíllos, municipi de la provincia de Segovia.
San Pedro y San Pablo (Soria), provincia de Soria.
San Pedro de Ceque, municipi de la provincia de Zamora.
Rubí (Barcelona), municipi de la provincia de Barcelona.
Canet de Mar (Barcelona), municipi de la provincia de Barcelona.
Batalla del vino en Haro, municipi de la provincia de La Rioja.
México
San Pedro Atzompa, localitat de Tecámac (Estat de Méxic).
San Pedro, localitat de Nicolás Romero (municipi) (Estado de México).
San Pablo Anicano, localitat de l'estat de Puebla. Honduras
San Pedro Sula, una de las ciutats més grans de Honduras.

Seychelles - Día de la independencia.
Países Bajos - Día dels veterans.

Oda al pet, música per plorar


Desde petit sempre he tingut un gran sonmi, un sentiment especial i que al llarg del temps no he aconseguit treure de damunt.
Jo vull ser una armònica. Sí, i aixo des de petit; vull que la gent me bufe pel cul i jo poder fer boniques melodies per la boca. Cançons de sempre, noves o de qualsevol epoca.
Si no puc ser armònica, seria gaita i poder fer melodies amb les meves característiques ventositats. Lindeses que són poca cosa al saber que en si lo que soc és una trompeta, ja que totes les amants que he tingut han estat obstinades en bufar pel pitorro, i encara que la majoria dels meus concerts han estat esgarrifossos, he decidit que lo que em fa mes goig és que la gent me bufe el cul, mentres jo, em petó.

Bon Any 2009 !!!



Ja us havia comentat que avui ha començat a les 00:00 hores el nou any 2009. Encara que sense poder menjar del tot per celebrar-ho, si que he desitjo que pel proper començament d'any sigui bastant diferent d'aquest (i jo ja se de que parlo).

Nadala per Cap d'Any

Me l'havia descuidat però aquí tenim la versió de Jingle Bells amb l'Orfeó Microones de 49 veus angelicals.