La Cati m'ha enviat pel féisbuc aquesta poesia que recorda sempre quan veu el meu "ull" d'avatar al mur.
Com els toreros, va per ella !!!
Tu amb els teus ulls,
negres i profunds
com la més bonica nit estrellada
d`un dia d`estiu
fas vibrar d`emoció a qui mires.
Tu, que amb els teus ulls
tan nets com el més bonic safir,
regales bondat i pau
als qui amb tu estan.
Quan tu arribes,
amb totes aquestes coses tan boniques,
que entornen tot el teu èsser....
¡ Tornes la calma allí on la tempesta està...!
Font: Cati
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada